Circuit o comunitat?

Arranca, frena i clàxon! Els fans dels Simpsons segur que recordeu aquesta mítica escena. Però això no només passa a Springfield. Cada dia als carrers de Vilafranca es generen cues en hores punta dignes d’una ciutat molt més gran. El motiu? Entre altres coses, que s’ha convertit en un centre neuràlgic per a les autoescoles més enllà del Penedès.

Segons un article recent a la premsa, fins a 75 autoescoles venen aquí a examinar. I evidentment, moltes d’elles també a practicar. Sembla que a Vilafranca, capital del vi, també li rima capital del carnet de conduir.

Està molt bé que la gent de Vilafranca i dels pobles propers puguin practicar i examinar-se sense haver de desplaçar-se lluny. Però això no pot justificar que la ciutat s'ompli d'autoescoles de fora que ens porten totes les conseqüències negatives de trànsit, contaminació i ocupació d’espai públic.

Les autoescoles, majoritàriament foranes, no paguen individualment per fer servir els carrers de Vilafranca, sinó que és l'associació que les agrupa qui abona la quantitat anual de només 1.200 euros. Una xifra del tot simbòlica si tenim en compte que Vilafranca assumeix els costos i el retorn que rep és irrisori.

Cal preguntar-nos quin model de ciutat volem. Ser referents en mobilitat activa i sostenible o convertir-nos en un circuit gegant de pràctiques? La política local no pot limitar-se a redactar plans. Ha d’aplicar-los de veritat, transformant la ciutat per situar el benestar dels ciutadans al centre.

I això també vol dir regular millor les autoescoles i repartir equitativament les proves en altres municipis. Al mateix temps, cal garantir alternatives reals de mobilitat per a tothom. És evident que moltes persones de la comarca necessiten arribar a Vilafranca amb cotxe per fer vida, i això ha de continuar sent possible. Però això no pot servir d'excusa per renunciar a una ciutat més ordenada i sostenible. Si anar en bicicleta o fer servir transport públic fos més fàcil, segur i còmode, potser molts cotxes no serien necessaris.

En definitiva, no es tracta de triar només entre autoescoles o bicicletes. Es tracta de tenir una ciutat pensada per a les persones. El problema no és que s’aprengui a conduir, sinó que estiguem desaprenent a viure la ciutat. I per revertir això cal voluntat política.

Article publicat al diari @el3devuit el 6 de juny de 2025