Passa al contingut principal

El càstig de fer el que és correcte

 

Fer paral·lelismes entre l’actualitat i les sèries de televisió que veiem és molt comú. Darrerament, he vist la minisèrie de televisió “Show me a hero”. Una sèrie ambientada a Yonkers (Nova York) des de 1987 a 1993. En aquesta, Nick Wasicsko, l’alcalde més jove dels Estats Units, amb només 28 anys, ha d’aplicar una sentència judicial per construir habitatges protegits en diferents barris de classe mitja per a persones sense recursos, en la major part, per a persones negres en barris de persones blanques.

No he pogut evitar fer el paral·lelisme amb la situació actual a molts municipis del país, on la segregació és una la problemàtica molt comuna. Aquesta va en contra del concepte de la “Catalunya sencera”, que el Govern de la Generalitat fa temps que predica. Aquesta voluntat de governar per a tothom, malgrat sembli una obvietat, no la podem traslladar a molts municipis.

Un exemple el veiem a la sèrie. Els intents d’acabar amb la segregació racial acabaran generant tensió entre les comunitats i els polítics locals, castigant a l’alcalde Wasicsko per fer allò que era correcte i deixant-lo fora del càrrec, però gràcies a la seva tasca impopular políticament, va quedar  una ciutat més segura, igualitària i habitable.

La falta de polítiques públiques amb visió global per lluitar contra la segregació per barris acaben creant barris oblidats i desafavorits, segons el poder adquisitiu, la procedència o l’estil de vida.

Una forma d’aconseguir barris més segurs és treballar per un repartiment equitatiu de la població a tot el municipi sencer. Treballar amb aquesta idea de municipis sencers sense desigualtats.

Aquesta setmana passada vèiem com la població del barri de l’Espirall a Vilafranca del Penedès sortia al carrer a manifestar-se precisament per motius d’inseguretat i convivència.

És evident, que per assumir aquest objectiu necessitem una altra manera de fer, amb persones al capdavant que vulguin representar tota la població i tinguin projecte de ciutat sencera a llarg termini. No amb les receptes de sempre dirigides pels de sempre.

Ha arribat l’hora d’aplicar les polítiques que son correctes per millorar els nostres municipis, amb un camí ben traçat i que, malgrat com a l’alcalde Wasicsko, et costin la carrera política pel bé comú.


Article publicat al diari @el3devuit el 4 de novembre de 2022

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'elefant es fa gros

Diumenge passat les eleccions legislatives a França ens recordaven l'elefant dins de l'habitació. A Europa, l'extrema dreta continua conquerint quotes de poder i ja no és una anècdota. 'No passaran', cridaven milers de manifestants a París, després d’una primera volta on guanyava l'extrema dreta de Le Pen. Però el fet és que ja han passat en certs països i el seu marc discursiu va agafant. La història són cicles que es repeteixen si no es té memòria. Europa ja va viure el feixisme, i ara torna a amenaçar amb moviments xenòfobs que promouen el racisme i l'exclusió desacomplexadament. I Catalunya no se n'escapa. L'extrema dreta d'Aliança Catalana ja té representació al Parlament de Catalunya. I no per casualitat. L'altaveu de l'alcaldia de Ripoll, la promoció del partit per part de certs mitjans de comunicació i el blanqueig de propostes seves per part de certa dreta, l'han 'normalitzat' i publicitat. Un altaveu que ha tingut el...

Normalitat al servei

Dilluns es va produir un fet inèdit a tota la península. Dos Estats van quedar sense electricitat a causa d’una apagada general. Malgrat la gravetat de la situació, molts serveis essencials com els hospitals o escoles van poder continuar funcionant gràcies a generadors i protocols d’emergència. Tanmateix, hi va haver un servei que va tornar a evidenciar les seves mancances, el conegut servei de Rodalies de Catalunya operat per Renfe. Dimarts al matí, mentre els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya restablien pràcticament la totalitat del servei, Rodalies continuava completament paralitzada. Cap línia circulava, cap previsió clara del seu restabliment i, per acabar-ho d’adobar, la seva aplicació oficial informava que el servei es prestava amb normalitat. Un contrast que per desgràcia no va sorprendre a uns usuaris acostumats a la normalitat d’un sistema ferroviari ineficient. Bàsicament, perquè si parlem de normalitat, parlem que Rodalies ha acumulat centenars d’incidències greus...