Dilluns es va produir un fet inèdit a tota la península. Dos Estats van quedar sense electricitat a causa d’una apagada general. Malgrat la gravetat de la situació, molts serveis essencials com els hospitals o escoles van poder continuar funcionant gràcies a generadors i protocols d’emergència. Tanmateix, hi va haver un servei que va tornar a evidenciar les seves mancances, el conegut servei de Rodalies de Catalunya operat per Renfe.
Dimarts al matí, mentre els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya restablien pràcticament la totalitat del servei, Rodalies continuava completament paralitzada. Cap línia circulava, cap previsió clara del seu restabliment i, per acabar-ho d’adobar, la seva aplicació oficial informava que el servei es prestava amb normalitat. Un contrast que per desgràcia no va sorprendre a uns usuaris acostumats a la normalitat d’un sistema ferroviari ineficient.
Bàsicament, perquè si parlem de normalitat, parlem que Rodalies ha acumulat centenars d’incidències greus, moltes d’elles per causes estructurals: infraestructures antigues, manca d’inversions i una gestió que sovint sembla desconnectada de la realitat dels usuaris. Mentrestant, altres operadors de la xarxa ferroviària com els Ferrocarrils de la Generalitat demostren que amb una gestió propera i la inversió pertinent poden assolir nivells molt superiors d’eficiència i fiabilitat.
Aquesta diferència de funcionament és més que una anècdota puntual. És el reflex d’una manera de concebre la gestió pública. Quan les decisions es prenen lluny i quan la prioritat no és garantir un servei digne a tots els ciutadans, sinó mantenir la inversió a Madrid obviant la resta de territoris, els resultats parlen per si sols.
Per això, incidents com aquest tornen a demostrar que la proximitat en la gestió no és només desitjable, sinó imprescindible. Volem totes les sobiranies, també en infraestructures, perquè l’Estat no posarà mai la gent de Catalunya al centre. I voler decidir i gestionar no és un caprici sinó una necessitat per garantir serveis dignes i una vida millor. Perquè parlar de normalitat hauria de ser parlar que els serveis bàsics funcionen i que la ciutadania pot confiar en les infraestructures que utilitza cada dia.
I aquesta normalitat, avui, encara està lluny.
Article publicat al diari @el3devuit el 2 de maig de 2025
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada