Passa al contingut principal

L'elefant es fa gros

Diumenge passat les eleccions legislatives a França ens recordaven l'elefant dins de l'habitació. A Europa, l'extrema dreta continua conquerint quotes de poder i ja no és una anècdota. 'No passaran', cridaven milers de manifestants a París, després d’una primera volta on guanyava l'extrema dreta de Le Pen. Però el fet és que ja han passat en certs països i el seu marc discursiu va agafant.

La història són cicles que es repeteixen si no es té memòria. Europa ja va viure el feixisme, i ara torna a amenaçar amb moviments xenòfobs que promouen el racisme i l'exclusió desacomplexadament.

I Catalunya no se n'escapa. L'extrema dreta d'Aliança Catalana ja té representació al Parlament de Catalunya. I no per casualitat. L'altaveu de l'alcaldia de Ripoll, la promoció del partit per part de certs mitjans de comunicació i el blanqueig de propostes seves per part de certa dreta, l'han 'normalitzat' i publicitat.

Un altaveu que ha tingut el vistiplau de Junts per Catalunya, que va preferir deixar que governés l'opció d'extrema dreta malgrat existir una alternativa de govern. Una alternativa que avui encara és possible amb una moció de censura, però de moment, el govern en minoria d'Orriols continua.

Segurament, tampoc és la millor fórmula per combatre discursos d'odi que el partit intenti revertir la fuga de vots a Aliança amb propostes poc ètiques, com votar en contra de l’acollida de migrants menors. 

Perquè l'extrema dreta sap perfectament a què juga. Assenyalen com a culpables de tots els mals a certs col·lectius incitant a l'odi i la por, apel·lant a una nostàlgia fictícia i ficant el focus sempre a baix, al dèbil, no a dalt contra els poderosos.

Un discurs que apunta a les vísceres del votant, a allò fàcil, per aprofitar la pèrdua de confiança en la política, la frustració i la falta d'expectatives de futur. Davant d’això, l’esquerra i l'independentisme no poden esperar més, s’han de repensar, superar les diferències i les contradiccions assumides.

Aquest diumenge, doncs, veurem com de gros es fa l’elefant. França té una oportunitat per evitar que l’extrema dreta guanyi. És el moment que els demòcrates del front republicà vagin a l'una, perquè si no, no només passaran, sinó que s'hi quedaran.

 

Article publicat al diari @el3devuit el 5 de juliol de 2024

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El càstig de fer el que és correcte

  Fer paral·lelismes entre l’actualitat i les sèries de televisió que veiem és molt comú. Darrerament, he vist la minisèrie de televisió “Show me a hero”. Una sèrie ambientada a Yonkers (Nova York) des de 1987 a 1993. En aquesta, Nick Wasicsko, l’alcalde més jove dels Estats Units, amb només 28 anys, ha d’aplicar una sentència judicial per construir habitatges protegits en diferents barris de classe mitja per a persones sense recursos, en la major part, per a persones negres en barris de persones blanques. No he pogut evitar fer el paral·lelisme amb la situació actual a molts municipis del país, on la segregació és una la problemàtica molt comuna. Aquesta va en contra del concepte de la “Catalunya sencera”, que el Govern de la Generalitat fa temps que predica. Aquesta voluntat de governar per a tothom, malgrat sembli una obvietat, no la podem traslladar a molts municipis. Un exemple el veiem a la sèrie. Els intents d’acabar amb la segregació racial acabaran generant tensió entr...

Normalitat al servei

Dilluns es va produir un fet inèdit a tota la península. Dos Estats van quedar sense electricitat a causa d’una apagada general. Malgrat la gravetat de la situació, molts serveis essencials com els hospitals o escoles van poder continuar funcionant gràcies a generadors i protocols d’emergència. Tanmateix, hi va haver un servei que va tornar a evidenciar les seves mancances, el conegut servei de Rodalies de Catalunya operat per Renfe. Dimarts al matí, mentre els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya restablien pràcticament la totalitat del servei, Rodalies continuava completament paralitzada. Cap línia circulava, cap previsió clara del seu restabliment i, per acabar-ho d’adobar, la seva aplicació oficial informava que el servei es prestava amb normalitat. Un contrast que per desgràcia no va sorprendre a uns usuaris acostumats a la normalitat d’un sistema ferroviari ineficient. Bàsicament, perquè si parlem de normalitat, parlem que Rodalies ha acumulat centenars d’incidències greus...