Passa al contingut principal

Viatges temporals


Segur que alguna vegada has tingut un d'aquells buits que et deixa acabar una bona sèrie. D'aquelles que t'han enganxat des del principi i has gaudit. Això és el que m'ha passat amb Dark, que lluny de voler fer cap espòiler, és una sèrie alemanya de ciència-ficció on hi ha viatges en el temps.
I qui no ha pensat alguna vegada en tot el que es podria canviar si aquests viatges en el temps fossin possibles? Segurament, una de les principals coses que faríem com a societat seria evitar guerres, catàstrofes o desastres generats com l'emergència climàtica. Això ens estalviaria certs discursos, com els que hi va haver en el ple específic sobre canvi climàtic del Parlament de Catalunya. En aquest, vam poder veure com cert grup polític que va estar definint 32 anys la política de medi ambient, planificació territorial i foment del transport públic parlava com si la gestió actual no tingués res a veure amb ells. Com si, per exemple, haver ignorat durant 5 anys la llei del canvi climàtic no tingués avui impacte. O no posar cap esforç en potenciar l'energia renovable. O no haver invertit en infraestructures del cicle de l'aigua com les dessaladores i deixar-ho pels pròxims governs.
Però el partit de Convergència, PDECat o Junts, segons el moment històric que anem amb la màquina del temps, es troba més còmode en la crítica que la gestió. I probablement, tampoc canviaria les seves accions, ja que acaba de presentar una esmena a la totalitat a la llei que vol regular les emissions dels grans vaixells. Igual que el PSC, un partit que està avui dia defensant models de creixement del passat, com el Hard Rock, una ampliació de l'aeroport o, fins i tot, una piscina de surf a Sabadell en plena sequera.
Segurament, si es pogués viatjar al passat, no caldria que ara ERC fes tota la feina en poc temps, per exemple, duplicant la regeneració d'aigua i fent que representi el 55% de la que arriba a les cases en només quatre anys. O havent d'invertir 1.045 M d'euros pel pla de sequera en els nous pressupostos.
Política del passat o del futur. D'això aniran també les eleccions catalanes d'aquí a un any. Les receptes del passat ja sabem a on ens porten i, malauradament, nosaltres no tenim una màquina del temps per corregir errors.



Article publicat al diari @el3devuit l'1 de març de 2024

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'elefant es fa gros

Diumenge passat les eleccions legislatives a França ens recordaven l'elefant dins de l'habitació. A Europa, l'extrema dreta continua conquerint quotes de poder i ja no és una anècdota. 'No passaran', cridaven milers de manifestants a París, després d’una primera volta on guanyava l'extrema dreta de Le Pen. Però el fet és que ja han passat en certs països i el seu marc discursiu va agafant. La història són cicles que es repeteixen si no es té memòria. Europa ja va viure el feixisme, i ara torna a amenaçar amb moviments xenòfobs que promouen el racisme i l'exclusió desacomplexadament. I Catalunya no se n'escapa. L'extrema dreta d'Aliança Catalana ja té representació al Parlament de Catalunya. I no per casualitat. L'altaveu de l'alcaldia de Ripoll, la promoció del partit per part de certs mitjans de comunicació i el blanqueig de propostes seves per part de certa dreta, l'han 'normalitzat' i publicitat. Un altaveu que ha tingut el...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El càstig de fer el que és correcte

  Fer paral·lelismes entre l’actualitat i les sèries de televisió que veiem és molt comú. Darrerament, he vist la minisèrie de televisió “Show me a hero”. Una sèrie ambientada a Yonkers (Nova York) des de 1987 a 1993. En aquesta, Nick Wasicsko, l’alcalde més jove dels Estats Units, amb només 28 anys, ha d’aplicar una sentència judicial per construir habitatges protegits en diferents barris de classe mitja per a persones sense recursos, en la major part, per a persones negres en barris de persones blanques. No he pogut evitar fer el paral·lelisme amb la situació actual a molts municipis del país, on la segregació és una la problemàtica molt comuna. Aquesta va en contra del concepte de la “Catalunya sencera”, que el Govern de la Generalitat fa temps que predica. Aquesta voluntat de governar per a tothom, malgrat sembli una obvietat, no la podem traslladar a molts municipis. Un exemple el veiem a la sèrie. Els intents d’acabar amb la segregació racial acabaran generant tensió entr...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Normalitat al servei

Dilluns es va produir un fet inèdit a tota la península. Dos Estats van quedar sense electricitat a causa d’una apagada general. Malgrat la gravetat de la situació, molts serveis essencials com els hospitals o escoles van poder continuar funcionant gràcies a generadors i protocols d’emergència. Tanmateix, hi va haver un servei que va tornar a evidenciar les seves mancances, el conegut servei de Rodalies de Catalunya operat per Renfe. Dimarts al matí, mentre els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya restablien pràcticament la totalitat del servei, Rodalies continuava completament paralitzada. Cap línia circulava, cap previsió clara del seu restabliment i, per acabar-ho d’adobar, la seva aplicació oficial informava que el servei es prestava amb normalitat. Un contrast que per desgràcia no va sorprendre a uns usuaris acostumats a la normalitat d’un sistema ferroviari ineficient. Bàsicament, perquè si parlem de normalitat, parlem que Rodalies ha acumulat centenars d’incidències greus...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació