Passa al contingut principal

Saber aprofitar la casuística

Ja tenim president a Espanya. Els partits independentistes han aprofitat la seva força per arrencar victòries per Catalunya i han evitat un govern de PP i VOX. Oli en un llum. No és el primer cop que passa. L’any 1936, a Catalunya el Front d'Esquerres i a Espanya el Front popular, ja van aconseguir frenar l'extrema dreta a les urnes.


Certes similituds que ens fan pensar que la història es mou en cercles. En aquell moment, la màxima era frenar que revalides la victòria la coalició espanyola de partits catòlics i de dretes, la CEDA. Ara, calia frenar un govern de PP i VOX.


Tot i que el Front l'any 1936 ho va aconseguir, la seva victòria no va poder ser acceptada per la dreta i certs sectors. I cinc mesos després, hi va haver un cop d'estat que acabaria amb la República i ens portaria a quaranta anys de dictadura i repressió. 


Evidentment, ara no parlem de cop d'estat, malgrat algunes imatges de Ferraz fan pensar que certs anyorats el voldrien. Sinó que ara tornem a parlar d’un clar perill de retrocés en drets i llibertats si guanya la dreta espanyola, sobretot per Catalunya.


Aquest perill també hi va ser durant la Segona República, i el Front va voler salvar: una amnistia política (us sona?); una reforma territorial amb certa autonomia per Catalunya, el País Basc i gairebé Galícia (ho atura la guerra); el sufragi universal masculí i femení; la divisió de poders entre legislatiu, executiu i judicial; l'aconfessionalitat de l'Estat; una educació pública laica; una reforma agrària posant fi al latifundisme; entre moltes altres.


Fa vuitanta-set anys, doncs, Catalunya ja va respondre i evitar que governes la dreta. Va aconseguir una amnistia i va apuntalar drets civils i polítics conquerits. Avui, estem en el mateix. Els mateixos blocs polítics, una llei d'amnistia sobre la taula i una dreta cada cop més reaccionaria, que contrasta amb una esquerra espanyola que sobreviu a base de cops de timó i necessitat.


I aquest últim cop de timó suposa una oportunitat d’or per Catalunya. La casuística de no haver-hi alternativa pel PSOE que no passi pels partits independentistes obre un escenari molt propici a ser aprofitat. Fem que l'amnistia, les millores en finançament i el traspàs de Rodalies siguin només el començament. Aprofitem-ho. 



Article publicat al diari @el3devuit el 1 de desembre de 2023

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'elefant es fa gros

Diumenge passat les eleccions legislatives a França ens recordaven l'elefant dins de l'habitació. A Europa, l'extrema dreta continua conquerint quotes de poder i ja no és una anècdota. 'No passaran', cridaven milers de manifestants a París, després d’una primera volta on guanyava l'extrema dreta de Le Pen. Però el fet és que ja han passat en certs països i el seu marc discursiu va agafant. La història són cicles que es repeteixen si no es té memòria. Europa ja va viure el feixisme, i ara torna a amenaçar amb moviments xenòfobs que promouen el racisme i l'exclusió desacomplexadament. I Catalunya no se n'escapa. L'extrema dreta d'Aliança Catalana ja té representació al Parlament de Catalunya. I no per casualitat. L'altaveu de l'alcaldia de Ripoll, la promoció del partit per part de certs mitjans de comunicació i el blanqueig de propostes seves per part de certa dreta, l'han 'normalitzat' i publicitat. Un altaveu que ha tingut el...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El càstig de fer el que és correcte

  Fer paral·lelismes entre l’actualitat i les sèries de televisió que veiem és molt comú. Darrerament, he vist la minisèrie de televisió “Show me a hero”. Una sèrie ambientada a Yonkers (Nova York) des de 1987 a 1993. En aquesta, Nick Wasicsko, l’alcalde més jove dels Estats Units, amb només 28 anys, ha d’aplicar una sentència judicial per construir habitatges protegits en diferents barris de classe mitja per a persones sense recursos, en la major part, per a persones negres en barris de persones blanques. No he pogut evitar fer el paral·lelisme amb la situació actual a molts municipis del país, on la segregació és una la problemàtica molt comuna. Aquesta va en contra del concepte de la “Catalunya sencera”, que el Govern de la Generalitat fa temps que predica. Aquesta voluntat de governar per a tothom, malgrat sembli una obvietat, no la podem traslladar a molts municipis. Un exemple el veiem a la sèrie. Els intents d’acabar amb la segregació racial acabaran generant tensió entr...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Normalitat al servei

Dilluns es va produir un fet inèdit a tota la península. Dos Estats van quedar sense electricitat a causa d’una apagada general. Malgrat la gravetat de la situació, molts serveis essencials com els hospitals o escoles van poder continuar funcionant gràcies a generadors i protocols d’emergència. Tanmateix, hi va haver un servei que va tornar a evidenciar les seves mancances, el conegut servei de Rodalies de Catalunya operat per Renfe. Dimarts al matí, mentre els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya restablien pràcticament la totalitat del servei, Rodalies continuava completament paralitzada. Cap línia circulava, cap previsió clara del seu restabliment i, per acabar-ho d’adobar, la seva aplicació oficial informava que el servei es prestava amb normalitat. Un contrast que per desgràcia no va sorprendre a uns usuaris acostumats a la normalitat d’un sistema ferroviari ineficient. Bàsicament, perquè si parlem de normalitat, parlem que Rodalies ha acumulat centenars d’incidències greus...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació