Passa al contingut principal

Pas de gegant a la teva pantalla

La setmana passada va acabar de la pitjor manera, ens va deixar en Jordi Vila, el mestre del doblatge en català i intèrpret de cançons de dibuixos animats tan mítics com “Bola de drac”, “Lucky Luck” i “Les tortugues ninja”, entre molts altres. Sèries que van marcar més d’una generació i van formar part d’una etapa d’impuls de normalització lingüística molt important.

Una normalització que no hagués estat possible sense un canal Súper3 i un 3XL amb continguts d’alta qualitat. I que després d’anys d’impulsar la nostra llengua, l’any 2012 es tancava el canal juvenil 3XL i conseqüentment es retallava també el pressupost del Súper3. Així es deixava una generació sencera de joves sense contingut audiovisual de qualitat en català.

Ara en recollim els resultats, 10 anys sense material audiovisual en català i els percentatges més baixos dels últims anys d’ús de la llengua catalana entre els joves. Evidentment, no és l’única forma de fomentar la llengua, però n’és una part importantíssima i es va abandonar a la seva sort. És per això que era vital posar-se al dia i fer passes de gegant per generar un nou impuls. I des del canvi d’etapa a la Generalitat s’ha notat.

L’impuls del projecte SX3, el nou canal Súper3, qüestionat per l’exdirector de Televisió de Catalunya que hi veia una “pretensió imbècil” voler recuperar el 3XL, un any després de la seva creació ja lidera els rànquings de consum de continguts infantils, deixant enrere canals com Boeing, Clan o Disney Channel. Això demostra que es vol consumir contingut en català.

I també es vol fer diferent que fa uns quants anys. Avui dia tothom porta una pantalla a sobre i el contingut audiovisual es consumeix molt diferent que fa uns anys, on el català no arriba ni al 2% en presència a l’entorn digital. Per tant, l’aposta no podia passar només per la televisió lineal, sinó que s’havia de fer una aposta seriosa de multiplataforma. 

En aquest sentit, hem vist com la setmana iniciava amb la presentació de la plataforma 3Cat, coneguda col·loquialment com el “Netflix català”. Una excel·lent notícia i aposta ambiciosa d’una plataforma capaç de competir amb les grans i que obre la finestra d’oportunitat a un nou impuls de la llengua catalana. Així doncs, com cantava l’estimat Jordi Vila: “Intentem-ho sense cap por”. 


Article publicat al diari @el3devuit el 3 de novembre de 2023 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'elefant es fa gros

Diumenge passat les eleccions legislatives a França ens recordaven l'elefant dins de l'habitació. A Europa, l'extrema dreta continua conquerint quotes de poder i ja no és una anècdota. 'No passaran', cridaven milers de manifestants a París, després d’una primera volta on guanyava l'extrema dreta de Le Pen. Però el fet és que ja han passat en certs països i el seu marc discursiu va agafant. La història són cicles que es repeteixen si no es té memòria. Europa ja va viure el feixisme, i ara torna a amenaçar amb moviments xenòfobs que promouen el racisme i l'exclusió desacomplexadament. I Catalunya no se n'escapa. L'extrema dreta d'Aliança Catalana ja té representació al Parlament de Catalunya. I no per casualitat. L'altaveu de l'alcaldia de Ripoll, la promoció del partit per part de certs mitjans de comunicació i el blanqueig de propostes seves per part de certa dreta, l'han 'normalitzat' i publicitat. Un altaveu que ha tingut el...

El càstig de fer el que és correcte

  Fer paral·lelismes entre l’actualitat i les sèries de televisió que veiem és molt comú. Darrerament, he vist la minisèrie de televisió “Show me a hero”. Una sèrie ambientada a Yonkers (Nova York) des de 1987 a 1993. En aquesta, Nick Wasicsko, l’alcalde més jove dels Estats Units, amb només 28 anys, ha d’aplicar una sentència judicial per construir habitatges protegits en diferents barris de classe mitja per a persones sense recursos, en la major part, per a persones negres en barris de persones blanques. No he pogut evitar fer el paral·lelisme amb la situació actual a molts municipis del país, on la segregació és una la problemàtica molt comuna. Aquesta va en contra del concepte de la “Catalunya sencera”, que el Govern de la Generalitat fa temps que predica. Aquesta voluntat de governar per a tothom, malgrat sembli una obvietat, no la podem traslladar a molts municipis. Un exemple el veiem a la sèrie. Els intents d’acabar amb la segregació racial acabaran generant tensió entr...

Normalitat al servei

Dilluns es va produir un fet inèdit a tota la península. Dos Estats van quedar sense electricitat a causa d’una apagada general. Malgrat la gravetat de la situació, molts serveis essencials com els hospitals o escoles van poder continuar funcionant gràcies a generadors i protocols d’emergència. Tanmateix, hi va haver un servei que va tornar a evidenciar les seves mancances, el conegut servei de Rodalies de Catalunya operat per Renfe. Dimarts al matí, mentre els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya restablien pràcticament la totalitat del servei, Rodalies continuava completament paralitzada. Cap línia circulava, cap previsió clara del seu restabliment i, per acabar-ho d’adobar, la seva aplicació oficial informava que el servei es prestava amb normalitat. Un contrast que per desgràcia no va sorprendre a uns usuaris acostumats a la normalitat d’un sistema ferroviari ineficient. Bàsicament, perquè si parlem de normalitat, parlem que Rodalies ha acumulat centenars d’incidències greus...