Passa al contingut principal

Això t'hauria d'enfadar

..2.831 euros perd anualment cada ciutadà de Catalunya per formar part de l'Estat Espanyol. Aquest és el dèficit per càpita de l'any 2021, un dèficit fiscal que augmenta any rere any i bat rècords. 22.000 milions d'euros que marxen i no tornen. Un dèficit que equival a la meitat de tot el pressupost de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic o, dit d'una altra manera, a la suma de les partides dels departaments de Salut, Educació i Drets Socials. No cal dir tot el que significaria poder-hi destinar aquests recursos.

Un greuge, doncs, que ja acumula 456.000 milions d'euros des de 1986, amb reiterats incompliments pressupostaris i de caràcter estructural. Un exemple clar és Rodalies (RENFE), gestionada per l’Estat. Un servei ferroviari que sempre va tard i pateix tota mena d'avaries, amb una distribució de recursos amb un biaix clarament polític.

Mentre a Madrid, l'Estat Espanyol l'any 2021 hi executava un 184% del pressupost, a Catalunya només s'executava el 35,8%. Un escàndol que se suma als 2.000 M€ que hi estaven pressupostats des de l'any 2015 i tampoc s'han executat. Xifres demolidores que ajuden a explicar el drama que vivim dia a dia.

Un drama que a Catalunya 400.000 usuaris de Rodalies pateixen diàriament. Comportant problemes en salut mental, física, laborals i de conciliació. Suportant un augment del 60% de les incidències greus els últims 10 anys, amb gairebé 18.000 trens afectats per demores durant el 2022.

I per si no n'hi hagués prou, quan s'ha intentat actuar des de Catalunya, l'Estat Espanyol s'ha conjurat als tribunals per frenar-ho. Com per exemple ha passat en habitatge. Un altre tema cabdal on el Tribunal Constitucional ja ha tombat o limitat sis lleis catalanes sobre habitatge els últims cinc anys. Per tant, ni fan ni deixen fer en favor de la ciutadania de Catalunya.

Per tot això i per molts més motius, si no hi creus per una raó nacional i de drets civils i polítics, aquests són només alguns exemples que t'haurien de remoure, sacsejar políticament i enfadar. Voler la independència. Perquè Catalunya mereix disposar de totes les eines i recursos per viure millor, per justícia social i nacional. I perquè d'una vegada per totes, la culpa o la gràcia només depengui de nosaltres.


Article publicat al diari @el3devuit el 6 d'octubre de 2023

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'elefant es fa gros

Diumenge passat les eleccions legislatives a França ens recordaven l'elefant dins de l'habitació. A Europa, l'extrema dreta continua conquerint quotes de poder i ja no és una anècdota. 'No passaran', cridaven milers de manifestants a París, després d’una primera volta on guanyava l'extrema dreta de Le Pen. Però el fet és que ja han passat en certs països i el seu marc discursiu va agafant. La història són cicles que es repeteixen si no es té memòria. Europa ja va viure el feixisme, i ara torna a amenaçar amb moviments xenòfobs que promouen el racisme i l'exclusió desacomplexadament. I Catalunya no se n'escapa. L'extrema dreta d'Aliança Catalana ja té representació al Parlament de Catalunya. I no per casualitat. L'altaveu de l'alcaldia de Ripoll, la promoció del partit per part de certs mitjans de comunicació i el blanqueig de propostes seves per part de certa dreta, l'han 'normalitzat' i publicitat. Un altaveu que ha tingut el...

El càstig de fer el que és correcte

  Fer paral·lelismes entre l’actualitat i les sèries de televisió que veiem és molt comú. Darrerament, he vist la minisèrie de televisió “Show me a hero”. Una sèrie ambientada a Yonkers (Nova York) des de 1987 a 1993. En aquesta, Nick Wasicsko, l’alcalde més jove dels Estats Units, amb només 28 anys, ha d’aplicar una sentència judicial per construir habitatges protegits en diferents barris de classe mitja per a persones sense recursos, en la major part, per a persones negres en barris de persones blanques. No he pogut evitar fer el paral·lelisme amb la situació actual a molts municipis del país, on la segregació és una la problemàtica molt comuna. Aquesta va en contra del concepte de la “Catalunya sencera”, que el Govern de la Generalitat fa temps que predica. Aquesta voluntat de governar per a tothom, malgrat sembli una obvietat, no la podem traslladar a molts municipis. Un exemple el veiem a la sèrie. Els intents d’acabar amb la segregació racial acabaran generant tensió entr...

Normalitat al servei

Dilluns es va produir un fet inèdit a tota la península. Dos Estats van quedar sense electricitat a causa d’una apagada general. Malgrat la gravetat de la situació, molts serveis essencials com els hospitals o escoles van poder continuar funcionant gràcies a generadors i protocols d’emergència. Tanmateix, hi va haver un servei que va tornar a evidenciar les seves mancances, el conegut servei de Rodalies de Catalunya operat per Renfe. Dimarts al matí, mentre els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya restablien pràcticament la totalitat del servei, Rodalies continuava completament paralitzada. Cap línia circulava, cap previsió clara del seu restabliment i, per acabar-ho d’adobar, la seva aplicació oficial informava que el servei es prestava amb normalitat. Un contrast que per desgràcia no va sorprendre a uns usuaris acostumats a la normalitat d’un sistema ferroviari ineficient. Bàsicament, perquè si parlem de normalitat, parlem que Rodalies ha acumulat centenars d’incidències greus...