Passa al contingut principal

No llegeixis aquest article

Si has decidit no fer cas del títol d’aquest article, cosa que en part t’agraeixo, et proposo un repte. Mira a la configuració del teu telèfon mòbil quantes hores el mires cada dia. Si tens un control òptim del seu ús, segurament no arribaràs a les 3,07 hores diàries de mitjana que estima un estudi de la revista WhistleOut sobre l’ús dels smartphones. Si, en canvi, ets dels que el mira només llevar-se i se’n va a dormir revisant les notificacions, probablement estaràs en el grup de persones que en fan ús més de 6 hores al dia. 

Malgrat que l’OMS encara no reconeix l’addicció als smartphones com una patologia, cada vegada més persones denoten que s’hauria d’abordar el temps del seu ús. L’estudi de WhistleOut va determinar que la mitjana de temps de vida que una persona invertirà a mirar un telèfon és de 9 anys aproximadament. Us imagineu tot el que es podria fer en 9 anys? Tindríem tota una tarda per estar posant exemples. 

A més, qui no ha escoltat mai o ha dit en persona que no té temps per a res? Doncs resulta que el temps hi és. Aquest és un dels reptes d’aquest segle. Mentre la societat avança cap a una digitalització i connexió per via de dispositius cada vegada més gran, la desconnexió d’aquests i retorn a la realitat esdevé un repte més gran. 

Segons un altre estudi de Càritas, un 36,7% dels adolescents entre 12 i 17 anys passen més de sis hores al dia fent ús de les pantalles. Per tant, tenim persones en construcció vital que busquen una vida millor en un món virtual i, en conseqüència, no se’l construeixen al món real. És important que abordem com les persones joves fan ús d’aquests dispositius i què els podem oferir perquè no ho entreguin tot a l’opinió banal de les xarxes socials.

Segur que la Covid i l’obligatorietat de quedar-nos a casa amb poques possibilitats excepte l’ús de la tecnologia per continuar connectats no van ajudar. Però és evident que hi ha d’haver una reflexió sobre com afecta les nostres vides. 

Aprofitem, doncs, aquest agost per desconnectar i si es pot, fer vacances de veritat. Prenguem consciència, deixem el mòbil a banda i estiguem pel que hem d’estar. I ara, per què continues mirant el mòbil?


Article publicat al diari @el3devuit el 4 d'agost de 2023

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'elefant es fa gros

Diumenge passat les eleccions legislatives a França ens recordaven l'elefant dins de l'habitació. A Europa, l'extrema dreta continua conquerint quotes de poder i ja no és una anècdota. 'No passaran', cridaven milers de manifestants a París, després d’una primera volta on guanyava l'extrema dreta de Le Pen. Però el fet és que ja han passat en certs països i el seu marc discursiu va agafant. La història són cicles que es repeteixen si no es té memòria. Europa ja va viure el feixisme, i ara torna a amenaçar amb moviments xenòfobs que promouen el racisme i l'exclusió desacomplexadament. I Catalunya no se n'escapa. L'extrema dreta d'Aliança Catalana ja té representació al Parlament de Catalunya. I no per casualitat. L'altaveu de l'alcaldia de Ripoll, la promoció del partit per part de certs mitjans de comunicació i el blanqueig de propostes seves per part de certa dreta, l'han 'normalitzat' i publicitat. Un altaveu que ha tingut el...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El càstig de fer el que és correcte

  Fer paral·lelismes entre l’actualitat i les sèries de televisió que veiem és molt comú. Darrerament, he vist la minisèrie de televisió “Show me a hero”. Una sèrie ambientada a Yonkers (Nova York) des de 1987 a 1993. En aquesta, Nick Wasicsko, l’alcalde més jove dels Estats Units, amb només 28 anys, ha d’aplicar una sentència judicial per construir habitatges protegits en diferents barris de classe mitja per a persones sense recursos, en la major part, per a persones negres en barris de persones blanques. No he pogut evitar fer el paral·lelisme amb la situació actual a molts municipis del país, on la segregació és una la problemàtica molt comuna. Aquesta va en contra del concepte de la “Catalunya sencera”, que el Govern de la Generalitat fa temps que predica. Aquesta voluntat de governar per a tothom, malgrat sembli una obvietat, no la podem traslladar a molts municipis. Un exemple el veiem a la sèrie. Els intents d’acabar amb la segregació racial acabaran generant tensió entr...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Normalitat al servei

Dilluns es va produir un fet inèdit a tota la península. Dos Estats van quedar sense electricitat a causa d’una apagada general. Malgrat la gravetat de la situació, molts serveis essencials com els hospitals o escoles van poder continuar funcionant gràcies a generadors i protocols d’emergència. Tanmateix, hi va haver un servei que va tornar a evidenciar les seves mancances, el conegut servei de Rodalies de Catalunya operat per Renfe. Dimarts al matí, mentre els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya restablien pràcticament la totalitat del servei, Rodalies continuava completament paralitzada. Cap línia circulava, cap previsió clara del seu restabliment i, per acabar-ho d’adobar, la seva aplicació oficial informava que el servei es prestava amb normalitat. Un contrast que per desgràcia no va sorprendre a uns usuaris acostumats a la normalitat d’un sistema ferroviari ineficient. Bàsicament, perquè si parlem de normalitat, parlem que Rodalies ha acumulat centenars d’incidències greus...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació