Passa al contingut principal

Ciutats per viure- hi, no per sobreviure-hi

El canvi climàtic ja és una realitat del nostre dia a dia. Les altes temperatures, les sequeres i els fenòmens meteorològics extrems son cada vegada més freqüents. Aquests canvis globals estan transformant l’estil i qualitat de vida de les persones, sobretot a Catalunya, un dels territoris d’Europa més vulnerables al canvi climàtic.
Aquesta nova realitat ja no és un problema llunyà, té un impacte real en els sectors productius com l’agricultura, la generació d’electricitat, el turisme, l’oci, entre d’altres. És per això que la majoria de ciutats i viles ja centren bona part de les seves polítiques públiques en fer front a la nova realitat climàtica i els nous patrons estacionals.
Es pot apreciar, doncs, l’avenç cap a un model de ciutat que busca ser més resilient. Que deixa de prioritzar la funcionalitat en criteris econòmics del passat i aposta pel benestar i la qualitat de vida de les persones. És així com els espais verds i passejables creixen en contra d’espais de ciment gris o quitrà negre.
I si parlem d’espais verds, hem de parlar dels arbres. Aquests son un recurs clau per fer front a la nova realitat. Contribueixen en la qualitat de l’aire, la reducció de soroll, la reducció de temperatures, la retenció de gasos contaminants, la reducció de la velocitat del vent i la promoció d’espècies que lluiten contra plagues. Son un element indispensable per les ciutats urbanes. Però no es tracta només de tenir molts arbres per habitant, sinó de tenir una cobertura arbòria adequada a la població.
En el cas del Penedès, segons dades del Departament de Territori de la Generalitat, de l’any 2021, Vilafranca del Penedès té un 21,76 de mitjana en metres quadrats de zona verda per habitant. Per tant, es situa lluny de l’objectiu del 60 m2/habitant marcat per l’any 2027. La capital de comarca de l’Alt Penedès, doncs, s’ha de posar les piles i incrementar el verd a la ciutat. I una via eficient i eficaç pot ser incrementar aquesta cobertura arbòria allà on sigui necessari.
En definitiva, deixem enrere les places àrides, les rambles grises i els carrers sense cap arbre. Generem refugis climàtics que permetin fer front els reptes d’extrema calor, sequera i desastres naturals i plantem la llavor que incideix-hi en aquest canvi perquè acabi passant més aviat que tard.

Article publicat al diari @el3devuit el 5 de maig de 2023

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'elefant es fa gros

Diumenge passat les eleccions legislatives a França ens recordaven l'elefant dins de l'habitació. A Europa, l'extrema dreta continua conquerint quotes de poder i ja no és una anècdota. 'No passaran', cridaven milers de manifestants a París, després d’una primera volta on guanyava l'extrema dreta de Le Pen. Però el fet és que ja han passat en certs països i el seu marc discursiu va agafant. La història són cicles que es repeteixen si no es té memòria. Europa ja va viure el feixisme, i ara torna a amenaçar amb moviments xenòfobs que promouen el racisme i l'exclusió desacomplexadament. I Catalunya no se n'escapa. L'extrema dreta d'Aliança Catalana ja té representació al Parlament de Catalunya. I no per casualitat. L'altaveu de l'alcaldia de Ripoll, la promoció del partit per part de certs mitjans de comunicació i el blanqueig de propostes seves per part de certa dreta, l'han 'normalitzat' i publicitat. Un altaveu que ha tingut el...

El càstig de fer el que és correcte

  Fer paral·lelismes entre l’actualitat i les sèries de televisió que veiem és molt comú. Darrerament, he vist la minisèrie de televisió “Show me a hero”. Una sèrie ambientada a Yonkers (Nova York) des de 1987 a 1993. En aquesta, Nick Wasicsko, l’alcalde més jove dels Estats Units, amb només 28 anys, ha d’aplicar una sentència judicial per construir habitatges protegits en diferents barris de classe mitja per a persones sense recursos, en la major part, per a persones negres en barris de persones blanques. No he pogut evitar fer el paral·lelisme amb la situació actual a molts municipis del país, on la segregació és una la problemàtica molt comuna. Aquesta va en contra del concepte de la “Catalunya sencera”, que el Govern de la Generalitat fa temps que predica. Aquesta voluntat de governar per a tothom, malgrat sembli una obvietat, no la podem traslladar a molts municipis. Un exemple el veiem a la sèrie. Els intents d’acabar amb la segregació racial acabaran generant tensió entr...

Normalitat al servei

Dilluns es va produir un fet inèdit a tota la península. Dos Estats van quedar sense electricitat a causa d’una apagada general. Malgrat la gravetat de la situació, molts serveis essencials com els hospitals o escoles van poder continuar funcionant gràcies a generadors i protocols d’emergència. Tanmateix, hi va haver un servei que va tornar a evidenciar les seves mancances, el conegut servei de Rodalies de Catalunya operat per Renfe. Dimarts al matí, mentre els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya restablien pràcticament la totalitat del servei, Rodalies continuava completament paralitzada. Cap línia circulava, cap previsió clara del seu restabliment i, per acabar-ho d’adobar, la seva aplicació oficial informava que el servei es prestava amb normalitat. Un contrast que per desgràcia no va sorprendre a uns usuaris acostumats a la normalitat d’un sistema ferroviari ineficient. Bàsicament, perquè si parlem de normalitat, parlem que Rodalies ha acumulat centenars d’incidències greus...