Passa al contingut principal

158 anys després, el mateix temps

La primera connexió que va tenir Vilafranca del Penedès amb Barcelona i Tarragona per via ferroviària va ser l’any 1865. El tren que circulava per primera vegada per la capital del vi ho feia en un trajecte de 65 minuts.

158 anys després, el temps de trajecte entre Vilafranca i Barcelona segueix sent de 65 minuts (per arribar a l’estació de Sants). És veritat que existeixen més parades de tren en aquesta línia, però permeteu-me pensar que després d’un segle i mig, ens mereixem ser més ambiciosos. I crec fermament que ens ho mereixem per diferents motius.

En primer lloc, perquè podem parlar d’un servei de transport públic gestionat per l’Estat Espanyol desastrós. Basat en retards, avaries i trens fantasmes. Un calvari per la gent que utilitzem aquesta via per anar a treballar, estudiar o altres motius.

En segon lloc, és una injustícia que guanya pes quan veiem que Espanya es situa en segona posició en el rànquing mundial d’alta velocitat (línia d’AVE), només per darrere de la Xina. Una alta velocitat infrautilitzada i deficitària.

En tercer lloc, perquè l’Estat Espanyol encapçala també el rànquing de promeses incomplertes. Fa més de 15 anys que es va comprometre a invertir 4.000 milions a Rodalies, i només un 36% ha estat executat. Malgrat ara intenta tapar el servei ineficient amb gratuïtats del servei fins les eleccions municipals i de l’Estat.

En quart lloc, el fet que la competència de la línia R4 i la major part de Rodalies sigui de l’Estat i aquests no vulguin cedir la competència, provoca que no es pugui revertir la situació des de la Generalitat. Per tant, ni fa ni deixa fer.

En cinquè lloc, perquè veiem que les línies ferroviàries que son competència de la Generalitat, com la del Vallès, es poden permetre parlar de “metro del Vallès”, quan es refereixen al servei ferroviari que els connecta entre sí amb Barcelona. I poden perquè disposen d’un tren cada 5 minuts, a diferència del Penedès, que tenim dos trens per hora, en cas que funcionin.

I per últim, però no menys important, no crearem una nova mentalitat en mobilitat per avançar cap a un model més sostenible si no podem oferir un bon servei de transport públic. Un bon servei com el que la Generalitat ja ha anunciat per connectar la Vegueria. Tant bon punt acabin les obres de la C-15, s’implementarà un autobús exprés que connectarà Igualada, Vilafranca i Vilanova.

En definitiva, quan la política es fa des del territori i pensant en el territori, deixem enrere les promeses buides. Perquè el futur anant per la via dels de sempre ja el coneixem i és més necessari que mai prendre el comandament per disposar d’un servei just.

Article publicat al diari @el3devuit el 3 de març de 2023

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'elefant es fa gros

Diumenge passat les eleccions legislatives a França ens recordaven l'elefant dins de l'habitació. A Europa, l'extrema dreta continua conquerint quotes de poder i ja no és una anècdota. 'No passaran', cridaven milers de manifestants a París, després d’una primera volta on guanyava l'extrema dreta de Le Pen. Però el fet és que ja han passat en certs països i el seu marc discursiu va agafant. La història són cicles que es repeteixen si no es té memòria. Europa ja va viure el feixisme, i ara torna a amenaçar amb moviments xenòfobs que promouen el racisme i l'exclusió desacomplexadament. I Catalunya no se n'escapa. L'extrema dreta d'Aliança Catalana ja té representació al Parlament de Catalunya. I no per casualitat. L'altaveu de l'alcaldia de Ripoll, la promoció del partit per part de certs mitjans de comunicació i el blanqueig de propostes seves per part de certa dreta, l'han 'normalitzat' i publicitat. Un altaveu que ha tingut el...

El càstig de fer el que és correcte

  Fer paral·lelismes entre l’actualitat i les sèries de televisió que veiem és molt comú. Darrerament, he vist la minisèrie de televisió “Show me a hero”. Una sèrie ambientada a Yonkers (Nova York) des de 1987 a 1993. En aquesta, Nick Wasicsko, l’alcalde més jove dels Estats Units, amb només 28 anys, ha d’aplicar una sentència judicial per construir habitatges protegits en diferents barris de classe mitja per a persones sense recursos, en la major part, per a persones negres en barris de persones blanques. No he pogut evitar fer el paral·lelisme amb la situació actual a molts municipis del país, on la segregació és una la problemàtica molt comuna. Aquesta va en contra del concepte de la “Catalunya sencera”, que el Govern de la Generalitat fa temps que predica. Aquesta voluntat de governar per a tothom, malgrat sembli una obvietat, no la podem traslladar a molts municipis. Un exemple el veiem a la sèrie. Els intents d’acabar amb la segregació racial acabaran generant tensió entr...

Normalitat al servei

Dilluns es va produir un fet inèdit a tota la península. Dos Estats van quedar sense electricitat a causa d’una apagada general. Malgrat la gravetat de la situació, molts serveis essencials com els hospitals o escoles van poder continuar funcionant gràcies a generadors i protocols d’emergència. Tanmateix, hi va haver un servei que va tornar a evidenciar les seves mancances, el conegut servei de Rodalies de Catalunya operat per Renfe. Dimarts al matí, mentre els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya restablien pràcticament la totalitat del servei, Rodalies continuava completament paralitzada. Cap línia circulava, cap previsió clara del seu restabliment i, per acabar-ho d’adobar, la seva aplicació oficial informava que el servei es prestava amb normalitat. Un contrast que per desgràcia no va sorprendre a uns usuaris acostumats a la normalitat d’un sistema ferroviari ineficient. Bàsicament, perquè si parlem de normalitat, parlem que Rodalies ha acumulat centenars d’incidències greus...