Passa al contingut principal

La paradoxa del 2023

Un inici va sempre acompanyat d’un gran ventall de possibilitats, però també d'incerteses. Això és el que ens depara aquest any recent començat. I en aquest, pot passar de tot. 365 dies per davant, amb esdeveniments clau, com les eleccions municipals i les eleccions espanyoles. 

Una persona que va escriure precisament sobre incertesa va ser Erwin Schrödinger, l'any 1935 publicava l'experiment del “Gat de Schrödinger” o la “paradoxa del gat”.


Aquest experiment consisteix en posar un gat viu dins d’una caixa d’acer tancada i completament opaca. En aquesta, s’hi col·loquen també un comptador que controla el temps i una certa quantitat de substància radioactiva que podria arribar a matar el gat, fet que en seixanta minuts quan es torni a obrir la capsa el gat pot estar viu o mort per la substància radioactiva. 

Per tant, mentre no obrim la caixa, el gat és viu i mort a la vegada, perquè no tenim manera de saber que li ha passat al gat. Només obrint la caixa sabrem en quin estat es troba.


Aquesta incertesa és la que tindrem fins el maig d'aquest any en els nostres municipis, el mes en que tornarem a definir els governs dels ajuntaments. Una concreció que, fins que no hi arribem, no sabrem si serà continuista o renovadora. 


Ara bé, en aquestes eleccions, com en totes, l’atzar jugarà un paper poc rellevant. Si bé és cert que en l'experiment de la Paradoxa del gat pot haver passat una opció o l'altra, en unes eleccions hi ha factors clau com les persones candidates, el projecte, el context, etc. que tenen un pes molt important en la decisió final. 


A Vilafranca del Penedès sabem perfectament la feina que s’ha fet aquests darrers anys, qui s'ha preparat més per liderar l'Ajuntament i qui compta amb un projecte fiable a llarg termini.  Ho sabem, perquè per una banda, porta vuit anys preparant-se com a representant de la ciutadania des de l'oposició i, per altra, perquè la resta de candidats o bé els manca projecte o bé el tenen més que esgotat perquè fa més de vint anys que apliquen les mateixes receptes.


Amb aquest coneixement, encetem la paradoxa del 2023. Caldrà que la ciutadania faci una lectura sincera i conseqüent amb les problemàtiques i oportunitats que ens envolten. Sense deixar de banda les problemàtiques territorials i la importància que tindrà teixir aliances no només comarcals, sinó també de vegueria i nacionals. Per l'habitatge, el treball, la mobilitat,etc. Perquè Vilafranca esdevingui la capital de comarca que volem que sigui. 


I perquè en qüestions dicotòmiques, com la de l’experiment de la Paradoxa del gat, pot passar una opció o l'altra. En aquesta ocasió, al maig decidirem entre renovació o continuïtat. 

La resposta la tindrem en el moment del recompte de vots de les urnes. Fins aleshores, el gat pot estar viu o mort. Per sort, en aquesta ocasió, la decisió de que ens trobem l'endemà de les eleccions està a les nostres mans. El compte enrere per veure qui agafarà la vara d'alcalde ja ha començat, i pel bé de totes i tots, esperem que caigui en mans del pèl-roig. 


Article publicat al diari @el3de8 el 5 de gener de 2023

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'elefant es fa gros

Diumenge passat les eleccions legislatives a França ens recordaven l'elefant dins de l'habitació. A Europa, l'extrema dreta continua conquerint quotes de poder i ja no és una anècdota. 'No passaran', cridaven milers de manifestants a París, després d’una primera volta on guanyava l'extrema dreta de Le Pen. Però el fet és que ja han passat en certs països i el seu marc discursiu va agafant. La història són cicles que es repeteixen si no es té memòria. Europa ja va viure el feixisme, i ara torna a amenaçar amb moviments xenòfobs que promouen el racisme i l'exclusió desacomplexadament. I Catalunya no se n'escapa. L'extrema dreta d'Aliança Catalana ja té representació al Parlament de Catalunya. I no per casualitat. L'altaveu de l'alcaldia de Ripoll, la promoció del partit per part de certs mitjans de comunicació i el blanqueig de propostes seves per part de certa dreta, l'han 'normalitzat' i publicitat. Un altaveu que ha tingut el...

El càstig de fer el que és correcte

  Fer paral·lelismes entre l’actualitat i les sèries de televisió que veiem és molt comú. Darrerament, he vist la minisèrie de televisió “Show me a hero”. Una sèrie ambientada a Yonkers (Nova York) des de 1987 a 1993. En aquesta, Nick Wasicsko, l’alcalde més jove dels Estats Units, amb només 28 anys, ha d’aplicar una sentència judicial per construir habitatges protegits en diferents barris de classe mitja per a persones sense recursos, en la major part, per a persones negres en barris de persones blanques. No he pogut evitar fer el paral·lelisme amb la situació actual a molts municipis del país, on la segregació és una la problemàtica molt comuna. Aquesta va en contra del concepte de la “Catalunya sencera”, que el Govern de la Generalitat fa temps que predica. Aquesta voluntat de governar per a tothom, malgrat sembli una obvietat, no la podem traslladar a molts municipis. Un exemple el veiem a la sèrie. Els intents d’acabar amb la segregació racial acabaran generant tensió entr...

Normalitat al servei

Dilluns es va produir un fet inèdit a tota la península. Dos Estats van quedar sense electricitat a causa d’una apagada general. Malgrat la gravetat de la situació, molts serveis essencials com els hospitals o escoles van poder continuar funcionant gràcies a generadors i protocols d’emergència. Tanmateix, hi va haver un servei que va tornar a evidenciar les seves mancances, el conegut servei de Rodalies de Catalunya operat per Renfe. Dimarts al matí, mentre els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya restablien pràcticament la totalitat del servei, Rodalies continuava completament paralitzada. Cap línia circulava, cap previsió clara del seu restabliment i, per acabar-ho d’adobar, la seva aplicació oficial informava que el servei es prestava amb normalitat. Un contrast que per desgràcia no va sorprendre a uns usuaris acostumats a la normalitat d’un sistema ferroviari ineficient. Bàsicament, perquè si parlem de normalitat, parlem que Rodalies ha acumulat centenars d’incidències greus...