El setembre sempre marca l’inici del curs polític, enguany marcat pel retorn d’un govern socialista en minoria a la Generalitat. Un retorn que ha estat donat per un canvi de cicle generat pel desgast d’un moviment independentista que ha deixat d’il·lusionar a bona part de la ciutadania. Després d’una dècada de gestió institucional, lluites internes i expectatives incomplertes, ho tenia tot de cara un PSC que només ha hagut d’esperar veient com el moviment es tirava els plats pel cap, malgrat assolir victòries com el traspàs de competències, l’amnistia o el català al congrés. Un PSC que ha sabut rendibilitzar-les amb oportunisme, veient com el moviment independentista semblava voler allargar els governs independentistes amb el simple propòsit d’evitar l’alternativa socialista, que no pas voler vestir un projecte de consens i estratègia creïble a mitjà o llarg termini. Ara, les cartes ja estan repartides i no podem tornar enrere. Però ja es pot començar a reconstruir el moviment a l’opos...
Articles d'opinió